I volant suau
arribà un dia
de groc lluminós.
I volent, curiosa,
la terra cantada,
els boscos i els fruits,
afegí colors
al cel blau i taronja,
omplint de versos sonors
els carrers d'un poble
que duia el seu nom.

L'oreneta tendra
jugà amb els primers estels
i robà silencis a l'albada.
Balconades acolorides
la rebien oloroses.
I els ulls dels infants
resseguien el seu vol,
responent amb xiulets.
Aquell poble cantat
absorbia la calma
del xiu-xiueix
dels becs alegres.

Tant se val quina au
fou la primera,
quina pedra
parlaria més,
quin arbre
ha vist més flors,
quin avi
té la ment
més plena.
Hi haurà cançons
ondulant d'ala en ala,
paraules dolces
espargides per cada racó